MENÚ
»
S
I
D
E
B
A
R
«
5. Com ho fem?
dijous, 30 d'abril de 2015 per AEiG ARRELS

PROPOSTA IDEOLÒGICA

El marc pedagògic de l’escoltisme conté la proposta ideològica que és on s’expliquen els valors que es volen treballar amb els nois i noies. Primer presentem les tres opcions que té el moviment: País, Espiritualitat i Educació. I tot seguit trobareu la Llei Escolta.

País

Aquesta primera finalitat consisteix en transformar la societat començant pel país que als escoltes i guies els ha tocat viure. Despertar la sensibilitat dels infants i joves vers la realitat social que els envolta, descobrint i acceptant que al nostre país hi ha moltes coses que fan que els seus ciutadans no hi puguin viure i conviure a gust tot i que la societat en la que vivim s’anomeni societat del benestar. La pobresa o la mala gestió dels recursos públics; la intolerància lingüística i cultural, no només catalana sinó la de totes les cultures que actualment conviuen a Catalunya; el fals sistema democràtic actual que no permet la participació activa dels ciutadans del país… Són aspectes que es poden treballar des d’aquesta opció.

Espiritualitat

L’escoltisme vol treballar la dimensió espiritual perquè creu que és una bona manera per poder reflexionar sobre les actituds i valors que prenem davant de la vida. És un espai que ens permet ser conscients dels detalls de la vida quotidiana conservant la sorpresa, la il·lusió, i el sentit de petites coses que sovint queden amagades darrera les grans propostes que omplen la nostra societat. Aquesta opció també obre un espai de diàleg i treball  de les diferents sensibilitats espirituals existents en un marc obert i flexible.

Educació

Aquesta opció ens vol fer capaços, primer de tot, de descobrir-nos a nosaltres mateixos, saber qui som i estimar-nos acceptant la nostra manera de ser. També ens ajuda a construir-nos, a partir de compartir experiències amb companys de la mateixa edat que nosaltres i de tenir el suport dels més grans, i d’aquesta manera poder saber el que volem i aprendre a lluitar per això. Però, no hem d’oblidar que totes aquestes fites que assolim a nivell individual les aconseguim a partir de la relació que establim amb altres persones i l’efecte que aquestes relacions ens causen són les que ens fan aprendre i créixer.

Llei escolta

  • Ens esforcem a merèixer confiança, i fem confiança a tothom.
  • Vivim la nostra fe, i respectem les conviccions dels altres.
  • Aprenem a ser útils, i a fer servei.
  • Som germans de tothom, i treballem per la pau.
  • Som fidels al nostre país, i ens sentim ciutadans del món.
  • Defensem la natura, i protegim la vida.
  • Aprenem a viure en equip, i tot ho fem entre tots.
  • Som decidits, i afrontem les dificultats sense por.
  • Estimem el treball, i volem fer bé les coses.
  • Aprenem a estimar, i a jugar net.

PROPOSTA METODOLÒGICA

Més enllà de la proposta ideològica, hi ha la metodològica. El mètode escolta és el que defineix el moviment com un espai on els elements que fan possible el modelatge de nous aprenentatges faci que aquests siguin consolidats d’una forma singular i exclusiva, diferenciant la metodologia escolta a d’altres formes d’educar.

Educació per l’acció

El mètode escolta i guia es defineix per ser un mètode actiu, això significa que els escoltes i guies aprenen a créixer a partir de les decisions i accions que ells mateixos emprenen.

Aquest mètode treballa l’educació per l’acció, que és al que s’aventura un nen o nena quan entra en un agrupament escolta. La creació de projectes dins el mateix grup d’edat és el que fa que els nens que integren aquest grup prenguin part d’un projecte comú que els obligarà a actuar i a prendre part de les decisions, organització i realització de l’activitat que ells mateixos decideixin emprendre. Això significa que des d’un agrupament s’intenta que les activitats que fan els nens vagin més enllà del fet de jugar o debatre unes qüestions que els plantegen els caps, sinó que són ells els que decideixen quin tipus d’activitats desitgen, ells participen en la seva organització i finalment són ells els qui les gaudeixen.

Aquesta educació per l’acció treballada a partir de projectes parteix d’un tipus de pedagogia que es desmarca  de la pedagogia de l’oci del consum, que és la pedagogia del projecte.

Pedagogia del projecte

Es caracteritza perquè les persones aprenem a través de l’acció, cosa que afavoreix que els aprenentatges siguin més sòlids, més autèntics i duradors. També aprenen de l’experiència, que explica la manera com vivim, percebem i integrem allò que fem, aspectes que no es poden transmetre a partir de les paraules. Permet activar les nostres competències davant l’esforç mental que ens demana. També podem dir que els reptes ens són una eina d’ajuda pel nostre aprenentatge, les noves fites que se’ns plantegin ens ajudaran a créixer, sempre i quan aquests objectius siguin possibles d’assolir i que per fer-ho requereixin de l’ajuda d’algú més experimentat que un mateix.

Aquesta pedagogia planteja diferents fases que descriuen el procés que tot projecte ha de seguir per poder ser assolit:

  1. Descoberta
  2. Idea
  3. Proposta
  4. Elecció
  5. Planificació
  6. Realització
  7. Avaluació
  8. Celebració

Els 5 dinamismes

Són els diferents elements que prenen un paper important i d’influència durant el desenvolupament de cada persona que forma part d’un grup que participa en un projecte. Formen part de la pedagogia del projecte i per tant també participen i caracteritzen el mètode escolta i guia.

  • Petit grup: Permeten una millor gestió interna dins de la unitat i també fa que els integrants del grup tinguin més oportunitats per poder-se expressar amb més llibertat i els sigui més fàcil participar de les activitats que es duguin a terme en cada moment.
  • Progrés personal:Aquest dinamisme obre pas al repte i alhora a la motivació de cada nen i nena, perquè estimula la seva capacitat natural per voler aprendre i millorar en totes les accions possibles activitat rere activitat.
  • Joc institucional: Es refereix a que un grup funcionarà millor si les persones que l’integren s’organitzen en diferents rols segons les capacitats i habilitats de cada persona per poder dur a terme els projectes i les activitats. En aquest aspecte és interessant la formació de grups amb nens de diferents edats, ja que els petits aprenen dels grans i els grans aprenen a respectar als petits.
  • Compromís: És el treball de l’esforç, la constància i la persistència. El compromís s’ha de prendre des de l’inici fins al final del projecte per poder entendre’n les necessitats globals. És un aspecte que la nostra societat no promou, al contrari. Per això, el treball d’aquest compromís és imprescindible perquè la persona sigui conscient de la importància que té si volem aconseguir el que desitgem.
  • Fraternitat universal: Ens permet entendre que si tenim clar que el que fem repercutirà sobre altres persones, la responsabilitat i major esforç que aquest fet ens exigirà farà que el nostre projecte sigui millor. Significa que el noi o noia pren consciència dels avantatges i del major suport de formar part d’un grup més ampli.



No es permet deixar comentaris

»  Substance:WordPress   »  Style:Ahren Ahimsa